skip to Main Content
Les Exigències Et Maten

Les exigències et maten

les-exigenices-et-maten

Estic convençut que les exigències et maten. I no només a tu, sinó que són un dels grans facilitadors que tenim les persones per a ser infeliços. És més, diria que són el gran problema social, ja que ens porten a enfrontaments constants, arribant, fins i tot, a generar conflictes armats.

I és que, si una exigència és demanar una cosa a la que creus que tens dret, es pot convertir, tal com diu el diccionari, en una pretensió capritxosa i fins desmesurada. Només cal que t’aturis un minut a pensar i comprovaràs com algun dels últims “conflictes” que has patit ha tingut a veure amb les exigències, bé teves cap a algú o bé d’algú cap a tu.

En tot cas, exigències n’hi ha de molts tipus, pel que em quedaré amb tres que es donen en l’àmbit de les relacions entre persones: físiques, verbals i mentals.

Sobre les físiques, poc cal dir. Ja saps a quines em refereixo, a aquelles que demanes amb agressivitat i violència. Qualsevol persona maltractada físicament sap a què em refereixo, que estic segur que, per desgràcia, coneixes algú que estigui o que hagi passat per aquesta situació o, fins i tot, que sigui l’exigent.

Pel que fa a les verbals, són una forma de demanar als altres que et facilitin la vida. Ho fas amb paraules i perseguint el teu propi bé. Això et passa perquè no saps procurar la felicitat a tu mateix. Per tant, els exigeixes verbalment als altres, de vegades de forma desmesurada, que es comportin d’una determinada manera. Així tot aniria al teu gust. És el maltractament psicològic.

No obstant això, les exigències que més et maten són les mentals. Aquestes són la causa de la teva ansietat, de la teva depressió, de la teva infelicitat i fins del teu suïcidi. Exigeixes mentalment que els altres no només es comportin, sinó que siguin d’una determinada manera que, per descomptat, només tu saps quina és, cosa que frega el narcisisme. És el maltractament ontològic (filosòfic), ja que es refereix a l’ésser.

Pot, fins i tot, que confonguis aquestes exigències mentals amb les expectatives. No obstant això, van més enllà, ja que afecten a les persones. Les expectatives poden ser sobre un llibre, una ciutat o una pel·lícula, per exemple, però quan és sobre persones es converteixen en exigències, encara que tu les vulguis dissimular darrere del terme “expectatives”.

I quan aquestes exigències que t’has creat en el teu cap no les compleix l’altre, llavors apareix la teva insatisfacció i el teu desànim sobre aquesta persona, que si és un familiar, un amic o, sobretot, la teva parella, et pot portar a criticar-la destructivament i, fins i tot, a trencar la relació que mantingueu.

És que no hauria xatejar amb ningú, és que m’hauria d’haver contestat abans, és que hauria d’estar de la meva part, és que hauria de donar-me més afecte, és que em diu molt poc que em vol, és que hauria  de comprendre’m, escoltar-me, ser-hi , etcètera.

En definitiva, li exigeixes als altres que siguin i es comportin d’una determinada manera per tu estar bé. És a dir, poses la teva felicitat en la manera de ser, d’estar i de fer dels altres. Per això, quan busques omplir les teves buits des de fora, estàs insatisfet i no ets feliç.

Ara bé, una cosa és preferir i una altra exigir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

¡No esperes a que te lo cuenten!Suscríbete y recibe cada semana nuevos recursos y ofertas de METAMORPHOSIS
Back To Top